Toni De Lucia

Resistenza

 

ANÊI

Mi contâ me mari una volta. ...

E jera fròta, ma e veva za I'omp in Germania: a Dachau, e je e jera sfolada a cjasa dai sjei parvia che la cjasa di Udin e jera lada sdrumada sot dai bombardamentz.
Una sera che 'l era zà biel scùr i cjans e tacârin a sigà e a tirâ e scjassâ lis cjadenis che ju tignivin peâs. Di daûr dal lòc si taca a sintî un rumôr di pàs pesantz che vignivin jù de mont, e dùt un tintinâ di fiars, gamelis, sclopis e di tramais, vos bàssis di omps cuI flât tirât: 'po silenzio. E plùi silenzio in ciàsa, un nò tirâ flât, e un fàs di cialadis di voi che si cialavin dùc insieme. E son momentz che i secontz e son oris...
BUN BUN, a la puarta. In t'un s'ciàs chel fàs di cjaladis si disfa e la puarta si jempla di voi.
EI pài, che sarès stat miò nono, si drezâ di colp, e fàta una scorta di flât, frontant la maniglia cun decisiòn: "SE VOLESO?"
E de bocja di una musa secja: "BUINA SERA, o sin partigjans o vin fan o sin stracs, veso alc di dânus di mangià, parplasè?"
"Tros sèso?"
"O sin sièt."
"Jentrait."
Duc' chei di ciasa si jevin, e lassin sintà in taula chei cavalîrs disarcjonâs.
EI spolert el tirava e la ciasa e era pIena di chei odors del mangja de int che vîf de tiara. Eee... sì, i ûl chel calôr, i uèlin chei odôrs par podè polsâ.

Quatri tocs di salamp cu'l' asêt, quatri tocs di formadi compagnâs cu' la pulenta, un butiglion di neri e cui una scugela di lat cjalt: cui voi siaras, aaah... e son savôrs che i vuelin par che il mont al sei plui bon.

Chel che pareva jèsi el capo e rompè el silenzio che si era fàt dopo i prins buinasera. Contànt dai fàs susidûs di là che vignivin, e domandava dai movimenz che jerin lì atôr. Un ciacarà cordiâl, ma come un cjarùs tirât par traviars su lis cunvieris, per colpa de stracheza e de discrezion no 'l rivava a lâ indenant.
E mastiavin in silenzio, e ogn'un di lôr pareva che volès gjoldi fin insomp chel moment di pâs. El svoletà des pavèis atôr atôr de lampadina, e proietàva su li lôr musis un tremôr di lûs e tai lôr voi e pareva che corès un cine in blanc e neri.
Tanc' films diferentz cu' il stès titul, nostalgia, desidèri di pâs, bisugna di amôr.
Sentimenz segrèz che no bisugnarès disvelâ, ma i voi... i voi e tradisin l'anima.
In t'un e pareva di viodi un pari e una mari sintâs dongia un spolert, che in silenzio, un lunc silenzio, e cialin banda de puarta cu 'la speranza di viodi entrâ moment par moment chel fi tant amât.

In t'un altri e son doi frutus che zuin cu'l cianùt 'tal curtîl di ciasa, e una biela siora, zovina, cui bràs slungiâs in denant che clama, chel omp ch' alè un piès che no viôt e che l'anima e spera in buina salût.

T'un altri ancimò, una biela puema duta ornata di rosis, sintada sul prât e lis quesis 'te lûs, che domanda di studâ che sêt che tormenta la zoventût.
Ahh... morosa bramada, quant vignarae chel moment, se al vignarà, c'o podarai strensiti, giolditi, c'o podarai consumâ il miò dirit di vivi, il miò dirit di sumiâ un mont lì che la int e vîf in pâs, che fâs pan di fatura speransa e alegria. Vonda patî, vonda bagnà la rabia, rompi chès ciadenis che nus tegnin peâs a un pàs de sorzint lì che si po' bevi l'aga de libertât.
Quant.

I lôr voi e lusin e tremin, e pandin se che l'anima e brama... e la buina creanza e consea di cjalâ di un'altra banda.

Dutis lis barètis su la corona del sudôr e vevin la stela ròsa. Dome un fantàt, una musa robada a l'adolescensa, al'era senza, e la lûs dei siei voi, el colôr de so musa e domandavin alc. Me mari si visâ che in t'un armâr za di un piès e durmiva una pipina che veva una cotulota di pannolenci ròs; senza di nia la ciolè e fûr di che e tàjà una stela e je cusi su la barèta. Un tòc di pesòt, una glaina di fîl, e chel frut e someava zà un omp.

La guera e roba la zoventût...
La guera e fâs murî di frêt ancje lis pipinis.
El vignì el vinciecinc di avrîl, ogniun a ciàsa...
Cui sà se a chel frutàt che stela i veva puartât furtuna,
o se Minerva afamada di zoventût sa l' era sbranàt.

Ahhh la guera!...
La guera e semena ricuarz, ...ma no siara lis storîs,
e ogni volta che tornin tal cjâf e làsin amâr .



Papà, ma la guera?


Ahhh... De guera bisugna ve pòra.

A la guera bisugna dî di no,
ma no tant parsè che in guera si mûr:
che, il plui des voltis
al baste un colp sôl,
.
la guera e ûl dî...
sbregâsi dai propitz afièts,
in lagrimis
lasà i nestris in lagrimis,
par pasà sui afièts
su lis lagrimis
di chei altris.

Ve pora de guera e ûl dî...
scuviargi che
Iis lagrimis di chei altris
e an il stes savôr des nestris.

Picchio

Cjargna

Da: “ I giorni del riscatto 1944: Le zone libere del Friuli” – Cantata per voce recitante, coro e orchestra. – Musiche di Davide Pitis, 2004

 

Mandi, Cjargna!

Cjargna, tiera di agas

limpias como cristal,

cimas blancjas di nêf d’Invier

lusintas di soreli d’Istât

cjanâi colôr smeralt,

boscs di ombrena eterna.

Tiera di antiga braura

e di invasions e sachegjos,

cetancj popui, Cjargna

tu âs viodût passâ e fermâsi!

Cjargnei Celts tu âs viodût

cui cjavei inclapîts,

bionts, e las largjas braghessas

las cjamêsas scjassôsas;

Cjargna, tu âs viodût rivâ

i concuistadôrs di Roma;

Cjargna, spaurida e curiôsa

tu âs viodût vignî i Uns

di Atila jù dai tiei pas,

i Avars e i Sclavons,

i Longobarts cjavelâts,

i Ongjars e i Patriarcjas,

i Venezians siorons,

Napoleon e i Asburgics.

Tiera di scambis, di cramars

migrants in odôr di eresia,

di anarchics, antifassiscj

-vuê in Spagna, doman in Italia! –

di sustôs e ribei,

di alpins che da Albania,

da campagna di Grecia,

di chê di Russia tornant

a van cui partigjans

parcè che sui monts a è la Patria!

Cjargna, il vot di Setembar

tu âs jodût cui cjararmâts

Svasticas e voi di glaça

e butaflamas e mitraias:

tal Adriatisches Küstenland,

Cjargna, il Reich ti voleva!

Come leons si batin

Cjargna i tiei fîs miôr,

chei di cuaranta dongja

a pâr dai zovins a stan.

Biel che in processions suturnias

il nemì al sotera i siei muarts,

sot il falcet, come papavars o barburiças,

encja i tiei fîs a golin,

i comandants e i soldâts,

Cjargna, sora vagons di plomp

altris tiei fîs , fats presonîrs,

a van a murî tai läger.

Lilis blancs sgjarnait, flôrs di cjamp scarlats

a plenas mans,

che almancul las lôr animas a setin

colmadas di regâi. Ce sangloçs

rivocaran par lôr,

Cjargna, tai tiei simiteris!

Cetanta int i starà

daprûf tal ultin viaç!

Voltada di Silvana Spajota dai Sclâs tuna variant cjargnela

6 Fevrâr, 2011

Adriano Busulini

Destino

Periodi tristi
le valli invase
cosacchi e nazisti
predan le case
.
un gruppo insorse
fra tanti valligiani
deciso a contrastare
i delittuosi piani
in pianura e sui monti
cruenta fu la lotta
gli uomini pronti
pur in forza ridotta

guerra agli assassini
grida un audace
è la voce di Magrini
leale e pugnace

donando se stesso
sfidando la sorte
difese la Carnia
sino alla morte

Esempio d'uomo

Louis Aragon

Auschwitz...

 

 


Auschwitz ! Auschwitz ! Ò syllabes sanglantes;
Ici l'on vit, ici, l' on meurt à petit feu.
On appelle cela l' exécution lente.
Une part de nos coeurs y perit peu à peu.


Limites de la faim, limites de la force:
Ni le Christ n'a connu ce terrible chemin;
Ni cet interminable et déchirant divorce
De l'âme humaine avec l'univers inhumain.

Ce sont ici des Olympiques de souffrance
Où l'épouvante bat la mort à tous les coups.
Et nous avons ici notre équipe de France,
Et nous avons ici cent femmes de chez nous.

Voici les cent fleurons de fer à l'auréole
Qui couronne de sang ce malheureux pays,
Les cent enseignements de la cruelle école
Où nous aurons appris l'amour d'avoir l'haï!